Amor avis

Lluís Trias, el meu avi, es va casar amb Maria Ángeles Martinez, un 3 de febrer de 1965, a l'edat de 23 anys, el meu avi, i  20 anys, la meva àvia. Al  cap de 4 anys de casats, van tenir la primera filla, la Susana, la meva tieta. Quan la meva tieta tenia 5 anys van tenir la segona filla, la Nuri, la meva mare. 3 anys despres van tenir el primer fill, el tercer de la familia. El tercer, l'Albert, el meu tiet era el que sempre rebia, per culpa de les seves germanes, a casa, o pels companys, a escola .
En Lluis i la Maria Ángels es van coneixer en un bar  de girona, la Maria Ángels, venia de Andalusia. Ella havia arribat amb tota la seva familia  a Girona, ja feia uns anys. En Lluis aquell dia, se li va acostar poc a poc, i la va començar a coneixer.Van començar a quedar un dia rere un altre fins que els seus pares, es van enfadar amb en Lluis. Ell se n'anava d'amgat, fins que es van casar i van venir a viure a Bescanó.
Ells com que no eren una familia molt rica, els dotze anys ja van començar a treballar, ajudant com podien en les feines de la casa, o a l'hort i a la granja amb el meu avi.
Una anecdota que sempre m'explicava la meva mare que quan era petit, era que a l'albert el tiraven per un carretó. Un dia que ho volien tornar a fer quan el van enputxar el carrató es va xafar aixi relliscar al meu tiet per tot un rampa de sorra, i quedar amb l'esquena ben esgarriuxada.

Mare i fill

Mare i fill

Hola em dic Marc i tinc 13 anys. 

Avui he anat a casa de la meva àvia m'ha explicat moltes coses sobre la seva mare.

Es deia Angela Santiago, vivía a Madrid i Càzerez  i va neixer alla( càzerez). No va estudiar en aquelles èpoques, va saber llegir quan tenia 80 anys. Treballava tota la vida i cuidava els fills, treballava de netajant les cases i el camp. La Angela Santigo era molt bona persona encara que fos pobre. Era vaixeta com ara la meva àvia, tenia el cabell negre i amb rínxols, i sempre anava molt ben vestida. 

Angela Santiago tenia 5 fills es diuen: 

Jose, Pepe, Manolo, Anna i Angeles que la Angeles es la meva àvia. No van anar gaire a la escola.

En la vida no li va passar res de dolent, el que va passar és que va morir de gran els 94 anyos.

Però ara ya esta morta va morir el dia 28/4/2000 quan vaig neixre jo, l'any 2000. La mort va esta a l'hospital Canto Blanco de Madrid.

Pare i fil

Pare i fill

Hola em dic Marc, i tinc 13 anys. Els meus pares son: en Joan Prat Gil i la Nuria Trias Martinez i tenen 42 anys i 39 anys, el meu pare va tenir uns pares que son: Candida Gil Lara i Josep Prat Bosch i tenen 70 anys tots dos
Per part del meu avi, els seus pares es deien Joan Prat Collell i Concepció Bosch Duch. Va morir el 1998 amb 80 anys i l'avia no ho se perque no la va coneixer mai.
Del meu Besavi, En Joan Prat Collell, si que va neixer a Angles i va morir a Angles i va ser enterrat a la Cellera. Aquesta home estava molt be de salut, segons el meu avi, anava cada dia a caminar. Sobretot el que li agradava mes fer quan era jove era moures, corre, caminar, el gimnas etc,......
Va anar a l'escola d'Angles el meu avi deia que no li havien explicat res dels mestres, ni quins tenia etc.....
Quan ja va acabar l'escola i els estudis, treballava de fuster. No ca anar el sevei militar.
La seva aficions eren anar a jugar a futbol sobretot amb tots els seus amics a jugar a futbol. Tambéli encantava anar a pescar, sempre hi anaven ell i el seu millor amic.
Tot aixo m'ho va explicar el meu avi peró deia que no sabia gaires coses i m'ho va respondre quasi totes les preguntes que li vaig fer.

El Meu Rebasavi

No sé gaire res del meu rebasavi, i vaig pensar que serià una bona idea que avui, dia 16 de novembre, truqués als meus avis, m'han explicat un munt de coses. Per començar els avis de la meva àvia es deien Feli Gil Lara i la seva àvia Josefa Lara Esposito. El meu avi m'hha dit que els seus avis es deien Joan Prat Collell i la seva àvia  Consepció Bosc Duc. Veure que anèm bé i vaig fer aquesta pregunta a la meva àvia: "Recordes de quin any era, i de quin poble? La meva àvia hem va contestar que l'any que era no el sabia però que el poble on vivia era Jaén. Li vaig fer la mateixa pregunta el meu avi i va dir que l'any de naixament era 97 anys enrera l'avi, i la àvia 87 anys enrera. També el meu avi em va dir a quin poble vivien, l'avi de Girona i l'avia de Mataró. Els avis de la meva àvia, sí que es van casar en Felip Gil Lara amb Josefa Lara Esposito. Els avis del meu avi també es van casar: en Josep Prat Collell amb Concepció Bosc Duc.
La meva àvia de la meva àvia va tenir 7 fills. L'avi del meu avi en va tenir 3 de fills. La meva àvia va explicar que treballaven al camp. I el meu avi em va dir que el seu avi que trevallaven de ferrer.
Per les ultimes dues coses són:
La meva àvia i el meu avi van saber a on van estar enterrats. La meva  àvia va dir que estaven enterrats a Anglès.
Per acabar el meu avi guardava records d'ell que era uns esquís molt vells que va fer molts anys que els va portar.Però la meva àvia no hem va saber dir res.


                 

A MANERA DE PRELUDI: 

Avui, la meva avia ha fet 70 anys. La Candida Gil Lara està bé de salut, mira la televisió, i va a caminar cada dia. L'única cosa que li preocupa, a part de sempre anar molt arreglada, que l'han operat de les caderes.

Voliem celebrar els seus 70 anys i ho farem a casa els tiets, li farem una sorpresa. En arribar el dia anirem a casa els tiets sense que ella ho sapigués, ens amagarem tots el garatge, quan arribés la meva àvia ens va trobaria a tots amagats. Aquesta celebració concidiria amb el meu cumple. Ens asseuriem tots a taurla, començarieu a menjar i xerrar de diferentes coses. Acabarieu a les 3:30 de dinar, la meva mare portaria el pastís amb les espelmes enceses i el dexaria sobre la taula davant de l'avia. Li canterieu la cançó de feliç aniversari i llavors ella bufaria el pastís tots emocionada. A l'hora del postres li regalarieu els regals: entrades per anar el teatre de Barcelona, un ram de flors i un mocador. I a mi, unes sabates de futbol. Despres de tots els regals felicitar-la i a fer-li dos petons. 

I quan va acabar tot el dinar es aixi com va saber que era la celebracio del seu cumple i el meu cumple. 

Es una avia no molt alta n'hi molt baixa es normal, es bastant prima.  Ens estima molt els meus cosins, el meu germa i a mi. Ens estima molt a tots els de la familia pero sobre tot a nosaltres els cosins, el meu germa i jo.